Creuar el pont o donar el primer pas

De moment, et diré com es fa el primer pas: fent-te responsable de la teva vida i prenent el compromís amb tu mateix de dur-la endavant.

Siguin els que siguin els problemes que hi hagi a la teva vida en aquest moment, enfronta’ls i compromet-te amb tu mateixa i decideix que ets valuosa.

Les dificultats de la vida són molt semblants per a tots, cal que aprenguis que els sentiments són reaccions que decideixes tenir, no alguna cosa que et passa i enfront a la qual no pots fer-hi res.

Ja saps que ens han ensenyat a que la ira, la por, l’odi, l’èxtasi i l’alegria són coses que passen. Jo et dic que són decisions que prens i que encara no t’has adonat que ho fas, ni de com ho fas perquè ho has automatitzat de forma inconscient, sense qüestionar-t’ho mai.

És senzill com caminar i difícil com pujar una muntanya.

No projectis la teva insatisfacció en altres persones: la causa està en tu. Aquests comportaments autodestructius que de vegades considerem que són part del nostre caràcter ("Què vols que faci? Jo sóc així."), Poden ser neutralitzats sense gran esforç quan t’has adonat de com ho fas.

Només tu pots decidir què vols pensar i, en conseqüència què vols sentir. Es tracta del teu cervell, pots utilitzar-lo com tu vulguis i, a més a més, ningú pot fer-ho per tu.

Ningú t’ha ofès mai, tu t’has ofès. Si tu no decideixes sentir-te ofesa, ningu prodrà fer-ho.

Ningú t’ha fet sentir vergonya, tu t’has avergonyit. Si tu decideixes no sentir vergonya, ningú te la podrà fer sentir.

Ningú t’ha menystingut, tu t’has sentit menystinguda. Ningú té el poder de fer-te sentir menys important que un altre si tu no li permets.

Ningú et pot fer enfadar, si tu decideixes no fer-ho.

Ningú et pot fer sentir desgraciat si tu decideixes sentir-te afortunat.

És difícil canviar. No hi ha ningú que no hagi de fer front a una resistència interna dura a eliminar els pensaments que serveixen de suport als propis sentiments.

Fer-te càrrec de tu mateix significa un esforç superior al de especular amb idees i pot ser que no n’estiguis disposat encara. No passa res, pots triar el moment que vulguis per decidir-ho.

Et diré un secret: encara és més difícil no canviar. Què passa si no t’adaptes? Tens la sensació d'estar desbordat per l'existència, paralitzat per compromisos que ja no et satisfan, dominat per la culpa o la inseguretat, insatisfet i no realitzat, entre altres coses.

Què tries? Et repeteixo que això ningú ho pot fer per tu.

El primer pas és decidir donar-lo, comprometre’t amb la teva propia felicitat. Després, a mesura que vagis avançant, veuràs que no era tan difícil com t’havies imaginat, que la difícultat principal és véncer la por a pensar, fer i expresar coses diferents de les que estaves acostumada, però ets tu qui ha de dir prou.

Perquè persisteixo en comportaments que em perjudiquen? Essencialment és més segur fer una cosa coneguda, no canviem si no és a la força i no corregim els errors de pensament, tot i saber que la felicitat està allí.

Tenim la sort de que cada dia, a cada hora i a cada moment, podem tornar a decidir. Sempre podem tornar a decidir i fer-ho d’una altra manera.

Si vols, pots tornar a decidir.

 Si vols, pots donar el primer pas cap a una vida millor si prens el compromís amb tu mateix de fer-ho. Pots triar.