“Imagina que al néixer saps que seràs un mestre o una mestra, que ets molt poderós/a, que poseeixes uns dons immensos i que l’únic que necessites per poder donar-los al món és el teu desig. Imagina que arribes a aquest món amb el cor ple del poder sanador de l’amor i que l’únic que vols és entregar aquest amor als que et rodegen. Imagina que tens una habilitat innata per crear i que tens tot el que desitges i necessites, és possible que en algun moment de la teva vida hagis sabut que no hi havia ningú com tu en el món? I que en cada fibra del teu esser sabessis que no només posseïes la llum del món sinó que, a més, eres la llum del món? És possible que en algun moment sabessis qui eres a un nivell molt profund? Pren-te uns minuts i fixat si pots recordar algun moment en el que sabessis la veritat sobre qui ets realment.” Debbie Ford.

Llegir a la Debbie Ford  em va fer adonar que, per tal que ningú pogués prendre’m o fer malbé el meu do sagrat, el vaig amagar molt a dins meu perquè mai ningú pogués descobrir-lo, vaig crear una actuació, una persona, un drama, una historia perquè ningú sospités mai que era la guardiana de tanta llum. No només vaig convèncer als demés de que no era això sinó que me'n vaig convèncer a mi mateixa. Vaig manifestar exactament l’opost a allò que en realitat sóc per protegir-me de les persones.

Fins i tot me'n vaig oblidar que ho havia amagat. On estava la meva llum, el meu amor, la meva grandesa, la meva bellesa? A partir d’aquest moment de l’oblid, hem vaig sentir perduda, sola, separada i espantada. Et pensava que em faltava alguna cosa i buscava alguna cosa o algú que et fes sentir millor. Buscava allò que em faltava, em pensava que no valia i em sentia buida.

Quantes vegades has cregut: no valc prou, no li importo a ningú, alguna cosa no funciona en mi, en les seves mil i una variants i circumstàncies? A que no sóc la única?

La història de les nostres vides és un 90% de percepció, quin significat has donat als fets de la teva vida? Com t’has sentit en determinades circumstàncies que es repeteixen? Què vas decidir que era veritat sobre tu? Què ha de passar perquè superis aquest incident? Hi ha alguna cosa que necessitis dir o fer per a sentir-te complet/a? Què has guanyat, què has aprés i què saps com a conseqüència de l’experiència? Aquestes són les preguntes per travessar la foscor, el que en diuen l’”ombra”, i sempre en contacte amb els teus sentiments, perdonar, modificar la interpretació i fer-ne sortir l’aprenentatge, la llum, la transformació personal.

És senzill però no és fàcil enfronta les nostres ombres i per això et vull oferir acompanyament.

És important identificar els nostres drames personals, saber sortir de la història i interpretar-la d’una altra manera que ens faci més feliços. De forma similar a la que els advocats agafen els fets i els expliquen en benefici dels seus clients, cadascú pot agafar els fets amb càrrega emocional de la vida i els pot donar sentit.

 Revela't el secret que et fa sentir tan vulnerable i viu la Plenitud del que ja Ets. Acompanyar-te en aquest camí seria un luxe per a mi. Jo crec en tu. Jo sé Qui ets. Ho saps tu?