Treu-re'n l'entrallat
La veritat és que ens entra molta informació contínuament: coses que veiem, coses que escoltem, coses que passen, mengem, respirem, notem una temperatura, ens cansem, opinem, desitgem, volem, només pensar en la quantitat d'informació que cada dia gestionem em mareja.
Després estan les mil i una normes socials i les ben intencionades sobre com han de ser les coses i què has de fer perquè tot vagi bé. Però si resulta impossible complir-les totes! I el millor és que ningú sap qui les ha dictat.
La majoria de la gent es passa la vida empresonada en els seus propis pensaments i no va mai més enllà d’un sentit d’identitat estret fabricat per la ment i condicionat pel passat.
Em temo que no hi ha una fórmula màgica per sortir-se’n, una “abracadabra” que la pronunciïs i passis a ser una persona lliure, però, en canvi, hi pot haver diverses maneres d'anar en una altra direcció.
Si pots reconèixer, encara que sigui de tant en tant, que els pensaments que passen per la teva ment són simples pensaments i pots ser testimoni dels teus hàbits mentals i emocionals quan es produeixen, llavors està emergint en tu la consciència en la que passen els pensaments i les emocions, un espai intern intemporal on es despleguen els continguts de la teva vida.
El corrent dels pensaments té una inèrcia enorme que et pot arrastrar fàcilment. Cada pensament vol tenir una gran importància i vol captar tota la teva atenció. La ment humana, en el seu desig de conèixer, entendre i controlar, es queda atrapada en presons conceptuals i confon les seves opinions i punts de vista amb la veritat.
La ment pensant és una eina útil i poderosa, però també molt limitant si es fa mestressa de la teva vida. La teva manera d’interpretar la teva o la vida o conducta d’una persona o situació només és un punt de vista de les moltes perspectives possibles. El pensament fragmenta la realitat per poder-la entendre, és la seva manera de funcionar i no veu la globalitat, ni totes les relacions, probablement perquè això és infinit i escapa de les seves possibilitats.
Com sorgeix, doncs, el coneixement profund? La saviesa no és un producte del pensament.
Recordes haver estat en silenci i mirar un arbre, una flor, una planta, un estel i haver estat en contacte amb la quietud, el misteri, i haver entrat en un estat sense temps, un estat de no saber? Tots, alguna vegada més o menys llunyana, ho hem fet.
Sent-te còmode en l’estat de “no saber”. Aquest estat et porta més enllà de la ment, perquè la ment sempre està intentant concloure i interpretar. Té por de no saber. Per això, quan pots sentir-te còmode en el “no saber”, ja has anat més enllà de la ment. D’aquest estat sorgeix un coneixement més profund que és no-conceptual.
Creació artística, esport, dansa, ensenyament, teràpia: el mestratge en qualsevol disciplina implica que la ment pensant o bé ja no participa, o s’ha quedat en un discurs en segon pla. Un poder i una intel·ligència majors que tu, encara que en essència són u amb tu, prenen el comandament. Ja no hi ha procés de pressa de decisions: la decisió justa sorgeix espontàniament, i “tu” no l’estàs fent. El mestratge de la vida és l’opost del control. T’alinees amb la consciència major. Ella actua, parla i fa els treballs.
Per a la ment, tot això no és significatiu, perquè té coses més importants en què pensar. A més a més, no és memorable, i per això t’ha passat desapercebut.
El cert és que és el més significatiu que pot passar-te. És el principi d’un canvi des del pensament cap a la presència conscient.
La Veritat és molt més omniabarcant del que la ment podrà comprendre mai.
