És possible que estiguis experimentant dificultats per portar endavant la teva vida, pots estar deprimit, malalt, tenir problemes amb la teva parella o dificultats en la teva vida professional.
Pot ser que vulguis canviar alguna cosa o que no entenguis què t’està passant ni perquè.
Probablement, t’han ensenyat a confiar en el teu cervell i buscar solucions a nivell mental. El nostre cervell és una eina molt eficaç per sobreviure perquè té molts programes automàtics que serveixen per a això. Però també pot ser que tu vulguis alguna cosa més que sobreviure. Moltes vegades, el fet de respondre a programes automàtics/inconscients és l’origen dels problemes que volem evitar.
Des de que naixem, cada experiència ens va marcant el camí del que és bo i del que és dolent per a nosaltres. També tenim memòries des de la concepció, de la forma en què vam poder venir al món i fins i tot portem la memòria d’experiències viscudes pels nostres avantpassats de fins a les set generacions anteriors.
Perquè tenim problemes doncs, si disposem de tanta experiència?
La resposta és senzilla, per al nostre inconscient no existeix el temps i tot està present i el que repetim són els problemes que no hem arribat a resoldre o que no s’han resolt dins del nostre sistema familiar. Necessitem sortir dels automatismes i utilitzar la nostra creativitat un cop haurem analitzat què és el que està passant, què estem repetint i quina creença o idea ho està alimentant.
Tenim dues fases pel davant, una fase analítica en la què el nostre cervell ens serà molt útil per identificar que és el que està passant exactament i després hem d’introduir un element creatiu que suposi un canvi adaptatiu favorable per a nosaltres. No n’hi ha prou identificant el que està passant o fer-ho conscient.
A més de no conèixer el temps, el nostre subconscient tampoc coneix la diferència entre el que és real i l’imaginari, entre el que és real i el simbòlic, això ens dona molt marge d’actuació en el qual podem generar processos nous que quedaran gravats com a nous automatismes més funcionals per a nosaltres.
Potser el nostre cervell és com un ordinador, però nosaltres no som màquines i podem aprofitar les noves oportunitats per fer-nos responsables de les nostres vivències i utilitzar el nostre poder personal per canviar allò que per a nosaltres no és adaptatiu.